Autor: Joan Manuel Serrat, originalmente escrita en cataln y traducida/adaptada al castellano con autorizacion del autor por Marcelo Ravelo. Produccion artistica: Claudio Lafalce - Arreglos: Claudio Lafalce (basado en el arreglo de Ricard Miralles)
Check out the artist page.
Stream all 10 songs for free.
Story behind the song
Version en castellano de una cancion de Serrat originalmente escrita en catalan.
Lyrics
El rumor del mar al alba
y una playa plena de algas
que se iran secando al sol.
El gusto a sal de las rocas
y el volar de las gaviotas
que rodean el espigon.
Esas barcas que retornan,
las redes que nada portan
solo su eterna humedad.
La iglesia humilde y sombria,
y entre la niebla perdida
lejana y gris la ciudad...
me hablan de Marta.
Las blancas casas del pueblo
y las coplas de aquel viejo
que sale a ganarse el pan.
La mujer que con desgana
mueve agujas en la lana
(Quien sabe que es lo que hara?).
El castillo, aquella isla,
la cueva, el faro y la ermita;
los amigos que no estan.
El reloj que ya no anda,
y esos ninyos que en la playa
han comenzado a jugar...
me hablan de Marta.
Las horas vacias que pasan
y el camino vuelta a casa,
despues ya de tanto andar.
Cada mueble, cada libro,
cada rincon compartido
como nadie lo sabra.
Mis manos, mi piel, mis labios
su gusto estan evocando
sin poderselo olvidar.
Las largas noches sin luna,
las olas y cada una
de las luces de la mar...
me hablan de Marta.
LETRA ORIGINAL:
La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.
Les barques que al mati tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'esglesia humil i menuda
i entre la boira, perduda
llunyana y grisa, la ciutat.
Em parlen de Marta...
Les blanques cases del poble
i l'home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana.
(Qui sabra que es el que teix).
El castell, l'illa petita,
la cova, el far i l'ermita
i els amics d'un altre temps
i el rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.
Em parlen de Marta...
Les hores buides que passen
i el cami que em torna a casa
despres de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada raco on junts vam viure
moments com ningu no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen avids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.
Em parlen de Marta...