Song Info
Share URL of this page

Deixeu-me escollir qui soc
from the Album Per què no li dius?
Author
Copyright
Album
Uploaded on
Genre
Copyright
Album
Uploaded on
Genre
X. Panades i Blas, E. Hewitt, J. Holingsworth
X. Panades i Blas, E. Hewitt, J. Holingsworth
Per què no li dius?
Sun Oct 21, 2007
Acoustic : Acoustic Vocals
X. Panades i Blas, E. Hewitt, J. Holingsworth
Per què no li dius?
Sun Oct 21, 2007
Acoustic : Acoustic Vocals
Take charge
Charts position
» highest in charts: # 16 (127,804 songs currently listed in Acoustic)
» highest in sub-genre: # 1 (8,285 songs currently listed in Acoustic > Acoustic Vocals)
» highest in sub-genre: # 1 (8,285 songs currently listed in Acoustic > Acoustic Vocals)
Lyrics
Hi ha turmenta hi ha trons
i ens cega tant l’ombra
Que ens matem amb cogombres
Ens odiem tant internament
Que ni el millor vident
podria descobrir el secret
D’aquesta mala llet
Son masses centenaris a recordar
Son multituds d’enfrontaments i humiliacions a netejar
Son molt patiments i abusaments que ens han embrutat
No som purs
Però, ens hem de deslligar
De les al•lucinacions
Que ens fan classificar
Ésser humans com massapans
Jo ploro, jo ploro, jo ploro, perquè ja no escolto ni la llibertat
De sobte corren rius de sang
I ni així ens enfrontem a la covardia eterna
Ni als enemics ni a l’inquisidor que ens enlluerna eternament amb la seva llanterna
Realment som presoners del nostre nihilisme reprimit
Som esclaus de les nostres pors
No creiem en la raó sinó per petar cors
Uns amb enveja em dieu que no soc prou català perquè dic “a” enlloc d”a”
Altres amb molt rancor m’obliguen a ser espanyol perquè ho posar al passaport.
Quin dret teniu a jutjar-me sense preguntar-me
No soc cap esclau ni objecte
Ni algú que camina recta
Soc un ésser humà nascut als Països Catalans
Que ha corregut el mon endavant
I que sense haver de comparar
Te el dret a dir que es sent Català
i ens cega tant l’ombra
Que ens matem amb cogombres
Ens odiem tant internament
Que ni el millor vident
podria descobrir el secret
D’aquesta mala llet
Son masses centenaris a recordar
Son multituds d’enfrontaments i humiliacions a netejar
Son molt patiments i abusaments que ens han embrutat
No som purs
Però, ens hem de deslligar
De les al•lucinacions
Que ens fan classificar
Ésser humans com massapans
Jo ploro, jo ploro, jo ploro, perquè ja no escolto ni la llibertat
De sobte corren rius de sang
I ni així ens enfrontem a la covardia eterna
Ni als enemics ni a l’inquisidor que ens enlluerna eternament amb la seva llanterna
Realment som presoners del nostre nihilisme reprimit
Som esclaus de les nostres pors
No creiem en la raó sinó per petar cors
Uns amb enveja em dieu que no soc prou català perquè dic “a” enlloc d”a”
Altres amb molt rancor m’obliguen a ser espanyol perquè ho posar al passaport.
Quin dret teniu a jutjar-me sense preguntar-me
No soc cap esclau ni objecte
Ni algú que camina recta
Soc un ésser humà nascut als Països Catalans
Que ha corregut el mon endavant
I que sense haver de comparar
Te el dret a dir que es sent Català
